Ja us podeu subscriure a Ebre 38,
Així doncs, podeu començar la vostra subscripció del 2010 amb el N.4, ja disponible. Pels que ja disposeu del N. 4, a partir de Novembre podreu demanar la vostra subscripció.
David Iñiguez i de Joan Santacana Les fosses d'Albinyana- Guerra Civil 1936-1939.
Acaba de sortir un nou volum d’Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil 1936-1939, que es publica amb el suport del grup d’investigació el grup de recerca Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI), SGR 2009-245. Els directors de la revista són el Dr. Pelai Pagès i Blanch i la Sra. Maria del Carmen Rojo Ariza. La publicació proposa un enfocament crític, rigorós i pluridisciplinari per a l’estudi i la difusió dels fets de la Guerra Civil Espanyola i de la primera postguerra i, per tant, està oberta a tot tipus de propostes procedents de qualsevol disciplina del camp de les Ciències Humanes i Socials, com en la seva idiosincràsia que pretén adaptar-se a les pautes de divulgació del coneixement científic del nou segle. El nou volum passa revista a les diverses temàtiques que aborden els estudis de la Guerra Civil: el paper dels voluntaris – en concret dels italians -, les cartes d’un soldat, el rol de la maçoneria o l’abast de la repressió en àmbits locals, són només alguns exemples dels temes que s’han recollit en aquest número. D’especial rellevància és, tanmateix, el tractament que s’ha donat a l’Arqueologia de la Guerra Civil en aquest volum, considerant des de la coordinació que és necessari recollir la diversitat d’enfocaments i temes d’estudi en aquesta subdisciplina emergent de l’Arqueologia, així com les possibilitats de la musealització i com presentar al públic aquest tipus d’elements patrimonials.
"El torn era tota una institució. Un volum considerable de bebès ingressaven a la CME a través d’aquest mecanisme giratori. El 20 de març del 1854 es va clausurar el de l'Hospital de la Santa Creu i se’n va obrir un altre al carrer Ramelleres —traces del qual encara són visibles en el mur avui dia—, ja que pocs mesos abans s’havia produït el trasllat des de l’Hospital al nou edifici de l’esmentat carrer. Aquest torn es va tancar definitivament el 1931, essent substituït per una oficina receptora de servei permanent on una monja, enlloc de l'antiga "germana tornera", feia les gestions oportunes. Aquest canvi evitava successos desagradables, tot i que aïllats, com trobar infants dipositats ja morts en el torn."
Un petit tast del nou volum de "LLibres de Matrícula", encara inèdit. Una crònica punyent i molt ben documentada del drama dels abandonaments d' infants (molts d'ells nadons) a la segona meitat de la Barcelona del Vuit-cents, escrita per Montserrat Alay Suàrez i Marcel Poblet Romeu. "Pobres nenes, Dones Pobres. Una Història en Femení de les Cases de la Maternitat i de Caritat de Barcelona"
LLibres de Matrícula presenta un nou volum de la col.lecció de Microhistòria ,
un llibre de memòries de guerra escrit per en Miquel Morera i Darbra que es va incorporar a la columna Macià Companys (posteriorment 30a divisió de l’Exèrcit Popular), juntament amb el seu pare, quan tenia 16 anys d’edat. Va lluitar en el Front d’Aragó i posteriorment en els Fronts del Sud. En acabar la guerra, va ser reclòs en el camp de concentració de la Vall d’Hebron. Aquestes memòries expliquen els més diversos aspectes de la vida quotidiana al front vistos per un noi jove que es va abocar a la defensa de la democràcia i de Catalunya, i són un testimoni colpidor del període comprès entre el 1936 i el 1945 de la nostra història.
El volum inclou il·lustracions i documentació vària, com els mapes d’operacions diverses, la transcripció de la documentació de l’ “Archivo General Militar de Guadalajara” i la “Llista de la lleva del 41 dels sectors de Sarrià Sant Gervasi i Les Corts”.
L'autor:
Miquel Morera i Darbra, fill de l’artesà metalúrgic LLuís Morera i Argullol - responsable del disseny, la creació i col.locació de creacions metàliques per l’Exposició universal del 1929 - és actualment Delegat de Premsa i Propaganda de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva Biberó-41.
En començar la guerra, va acompanyar el seu pare al font, cridat a ocupar-se de l’armeria a Terol. Després de tres anys de recórrer diferents fronts, en rendir-se l’exèrcit republicà va retornar a Barcelona, ciutat en la que fou arrestat com a presoner de guerra. Va ser reclòs a la Model i a diversos camps de concentració, retrobant finalment la llibertat el gener del 1940.
L’any 1942 va reprendre l’ofici del seu pare, transformant l’ofici artesà en producció indústrial. La memòria de la guerra l’acompanyarà tota la vida, impulsant-lo a prendre part activa en l’associació de supervivents de la lleva del Biberó-41. Molts anys després del final del conflicte, l’autor es decideix a tornar a la cerca del passat i a recollir els seus records de la guerra en el llibre “Un noi al front. Una joventut trencada 1936-1945”.
