El proper dia 23 d'octubre a les 19h, les restes del Baró seran retornades a l'església de Sant Vicenç dels Horts amb una guàrdia d'honor dels Miquelets de Catalunya que procediran a disparar les salves d'ordenança usuals en els protocols del s. XVIII.
Tot seguit, en el mateix lloc, es procedirà a la presentació del llibre.
Matrimonis clandestins, adulteris, conjurs i metzines, incest, cases de joc, prostíbuls... aquests eren pecats dels vendrellencs al s. XIV. Costums i hàbits que omplien la vida social de la baixa edat mitjana i que queden recollits en la documentació redactada pels bisbes en les seves visites periòdiques a les parròquies.
L’estudi que presentem és una anàlisi de microhistòria, una aproximació a la societat de dues poblacions penedesenques – El Vendrell i Sant Vicenç de Calders- a la baixa edat mitjana a partir d’una font que, amb la voluntat d’establir l’ordre cristià als parroquians i al clergat, posa al descobert l’excepció i els costums més arrelats entre la població.
En aquest llibre es posa de manifest com el comportament humà té unes constants inherents que es mantenen al llarg del temps. Les necessitats d’homes i dones de qualsevol època son essencialment les mateixes; el que canvia és la manera com cadascuna de les societats les interpreta i les regula.
L'AUTORA: Núria Canyelles Vilar és historiadora i arxivera. Llicenciada amb grau en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i Màster en Arxivística per la URV de Tarragona, va gaudir d'una beca Erasmus a la Universitat de Toulouse-Le Mirail per a fer recerca. Actualment dirigeix l’Arxiu Municipal de Torredembarra i realitza tasques d’assessorament, de difusió i de didàctica en ambdós àmbits professionals. Ha participat en diversos congressos i jornades tant d’història medieval com d’arxivística. Ha col•laborat en vàries publicacions, entre les darreres, el capítol corresponent a la història medieval del llibre Història del Vendrell. Amb el present treball va obtenir el Premi Raimon de Penyafort del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès.
L’estudidel comportament de la noblesa catalana a l’entorn de la guerra de Successió encara és una tasca pendent. Sabem moltes coses dels caps més rellevants del braç militar, però desconeixem les estratègies de la petita i mitjana noblesa per sobreviure al conflicte.
Aquest treball pretén mostrar la història d’un d’aquests nobles, el baró de Cervelló. No es tracta, certament, d’un personatge destacat en el conflicte; és més aviat un noble que segurament no sabia massa bé quin bàndol triar; les circumstàncies el van acostar al camp austriacista, hom sospita que sense massa conviccions, però la mort el va alliberar de veure el resultat de l’elecció.
L’exhumació de la tomba del baró ha permès una aproximació a la història d’aquesta noblesa desconeguda. A partir de les seves restes, l’equip del Taller de Projectes de la Universitat de Barcelona, amb l’ajuda de l’il·lustrador Francesc Riart i l’antropòloga Marta Pujol, ha intentat recrear el personatge i les circumstàncies socials i històriques del seu entorn en un moment que fou cabdal per Catalunya. L’atzar ha fet que aquest estudi es dugués a terme al bell mig de la commemoració de la guerra de Successió.
ELS AUTORS: El Joan Santacana i la Nayra Llonch són membres de DIDPATRI, grup de recerca consolidat de la UB, des d’on treballen per la didàctica i difusió del patrimoni. Els seus esforços de divulgació i interpretació del patrimoni cultural s’articulen sobretot a través de l’assessorament en la creació de museus, de la docència i de la publicació d’obres de difusió del patrimoni i la història. Entre els seus treballs més recents es troben Museo local: la cenicienta de la cultura i la publicació d’HERMES. Revista de museología (totes dues d’Edicions TREA, Gijón) i Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització (Rafael Dalmau, Editor), aquest darrer títol obra de Joan Santacana i Josep Bosch.
La Marta Pujol és arqueòloga, especialitzada en paleoantropologia i ha treballat al laboratori de paleoantropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa al Museu d’Arqueologia de Catalunya en tasques de didàctica i difusió i està molt vinculada als projectes de recerca del Laboratori de Paleoantropologia del mateix museu.
Des del mes passat estem presents a "Lletres. Revista de llibres i cultura dels Països Catalans" i per això a partir d'ara, a més de les llibreris habituals, també podreu comprar els nostres llibres a través de la seva pàgina web.
L'autora del llibre "Biblioteques en temps de guerra, està fent una tasca de difusió admirable. Després de 3 mesos de presentacions per a tota la xarxa de Biblioteques Públiques, ara arriba el torn a Barcelona. I quin millor lloc per presentar-ho que la Biblioteca de Catalunya?
A la presentació hi intervindran Pere Gabriel, Joan Santacana i Montserrat Comas
dimarts 3 de febrer 2/4 de 20h Biblioteca de Catalunya (Carrer de l'Hospital 56, Barcelona)
Podeu seguir la notícia de diverses presentacions als enllaços següents:
La Cavalleria del Temple és un dels grans ordes religiosomilitars que van néixer al s. XII en el marc de la societat feudal europea i les croades a Terra Santa. L’excel•lència del potencial militar –basat en el domini de la cavalleria pesant- i una forta motivació ideològica – que avui qualificaríem de fanatisme religiós- van ser les claus de l’èxit en el context d’una societat marcada per les pugnes entre els poders terrenals i espirituals. A Catalunya, l’activitat de l’orde del Temple és significativa pel fet de ser una terra de frontera amb els Estats Musulmans de la Península Ibèrica. Amb tot, l’extraordinària fama que assolí l’orde durant dos segles i sobretot el seu sobtat final han donat peu a multitud de llegendes de caire esotèric i iniciàtic que entre altres coses, s’han vist reflectides en la proliferació de grans best sellers i macroproduccions cinematogràfiques.
Aquest estudi fa una aproximació, sintètica però acurada, a la història del Temple en el context de la societat cristiana medieval. Bo i situant-se des d’una perspectiva catalana va repassant els aspectes més destacats del context on es va desenvolupar el Temple, la seva formació i organització interna –fent esment especial a la comanda catalana de Barberà- la sobtada desaparició i d’alguns dels tòpics dels quals n’esclareix el referent històric del llegendari.
Els llibres catalans s’escamparan per totes les cases, per totes les mans, per tots els camins i arribaran als camps atrinxerats i justificaran el fusell dels nostres soldats que defensen el llibre obert! I quan els infeliços esclaus de la incivilització recullin davant la terra recremada del camp de batalla el cadàver d’un dels nostres herois, es quedaran molt sorpresos de trobar-hi dins la motxilla un llibre català. (Anna Murià. Grup Sindical d’Escriptors Catalans - Diada de Sant Jordi. 1937)
Potser ens sorprenguin l’entusiasme i confiançad’aquestes paraules d’Anna Murià adreçades a tots els catalans i catalanes el dia de Sant Jordi en plena Guerra Civil, però ens recorden que al llarg de la història la més temuda de les armes no ha estat el fusell sinó el llibre. Els llibres -metralletes de pensaments i idees- i les biblioteques – els seus grans baluards defensius- han estat sempre objectius militars principals.
En aquesta obra, les biblioteques no son cremades ni bombardejades, però el que passa al seu interior –en tant que santuaris de la cultura- reflexa el moviment de la història i els canvis en la societat. A través d’una documentació tant minuciosa com els diaris de les bibliotecàries, la historiadora i bibliotecària M.Comas, agafa les biblioteques com a objecte d’anàlisi per estudiar el desenvolupament de la Guerra Civil en tres poblacions del Penedès: Sitges, el Vendrell i Vilafranca del Penedès.
Som una petita editorial de Calafell dedicada a la divulgació de la Història a partir de les seves fonts primàries.
Publiquem llibres de microhistòria de la nostra comarca i d'arreu dels territoris de parla catalana.
Actualment treballem en col·laboració amb el Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
3 d'octubre a les 19h, les restes del Baró seran retornades a l'església de Sant Vicenç dels Horts amb una guàrdia d'honor dels Miquelets de Catalunya que procediran a disparar les salves d'ordenança usuals en els protocols del s. XVIII.
3 d'octubre a les 19h, les restes del Baró seran retornades a l'església de Sant Vicenç dels Horts amb una guàrdia d'honor dels Miquelets de Catalunya que procediran a disparar les salves d'ordenança usuals en els protocols del s. XVIII.
