La guerra de Successió espanyola va tenir el seu epíleg en la campanya catalana del 1713-1714. En aquest període els catalans van desenvolupar un doble revolució política i militar que va donar l’escac a Felip V. Les forces espanyoles van haver de rebre el suport massiu de Lluís XIV per tal de doblegar els catalans. Barcelona va resistir fins el setembre de 1714. A l’exterior l’exèrcit català comandat pel marquès del Poal va mantenir però una activitat frenètica. El 13 d’agost de 1714 a Talamanca les forces del marquès del Poal van lliurar una dura batalla contra les columnes borbòniques. Va ser la darrera victòria en una batalla campal de l’exèrcit català. Tot seguit Poal va intentar ajudar Barcelona, però la delicada situació militar de la ciutat ja havia arribat a un punt de no retorn.
A partir de la descripció de la batalla que el marquès de Poal va fer en una carta enviada als consellers de Barcelona, s’ha procedit a un estudi històric i arqueològic del combat. El grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, SGR 2009-245) que treballa en arqueologia del conflicte i museïtzació de camps de batalla, va procedir, durant l’any 2008 a estudiar, prospectar i excavar el camp de batalla de Talamanca, amb l’objectiu de comprovar la descripció que n’havia fet el marquès de Poal, dels combats. Utilitzant tecnologia avançada de prospecció geofísica, amb combinació de sistemes d’informació geogràfica GIS, aquesta singular recerca, resumida i explicada en el llibre que teniu a les mans, va contribuir a localitzar l’escenari de la batalla i validar bona part de les descripcions aportades per les fonts textuals. DIDPATRI. Didàctica del Patrimoni Museografia comprensiva i noves teconolgies. Els investigadors del grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009-245) compten amb una dilatada experiència quant a investigació en història militar, arqueologia del conflicte i musealització d’espais polioercètics. Entre les excavacions de camps de batalla més rellevants, coordinades o participades pel grup cal destacar el camp de batalla d’Almenar (1711); el camp de batalla de Cardedeu (1808); Oravais, Finlandia (1808). El grup també ha participat en la prospecció i excavació de camps d’aviació de la república espanyola: el Monjos, Cardedeu i Santa Oliva. Pel que fa a les musealitzacions més rellevants dissenyades o dirigides pel grup cal assenyalar: les muralles andalusines i renaixentistes de Dalt Vila d’Eivissa, la fortificació de la ciutadella ibèrica de Calafell, les muralles renaixentistes de Ceuta, les estacions didàctiques de les muralles renaixentistes de Melilla, les estacions didàctiques del camp d’aviació de la Garriga, el projecte de museïtzació del castell de Tarifa i la ruta dels castros a Salamanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada