El nostre projecte.

Editorial Llibres de Matrícula pretén dinamitzar un sector de la indústria editorial catalana, el de la història de les mentalitats i la microhistòria , que sovint es confon amb la història local.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Presentació del Llibre "L'anarquista de Trieste. Memòries d'un indignat del segle XX" d'Umberto Tommasini

El proper dimecres 30 de novembre, a las 19h00, tindrà lloc al local de la FELLA, C/ Joaquim Costa 34, baixos la presentació del llibre "L'anarquista de Trieste. Memòries d'un indignat del segle XX" d'Umberto Tommasini publicat per Llibres de Matrícula, una autobiografia entre Trieste y Barcelona del ferrer anarquista, a cura de Claudio Venza, que inclou una entrevista amb Claudio Magris.

A l’acte hi participaran: Claudio Venza, responsable de l'edició italiana, Pelai Pagès i Blanch, de la Universitat de Barcelona, autor del Pròleg, Bernat Muniesa, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i Pere Gabriel, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Moderador: Antoni Castells, historiador i economista.

Les Memòries d´Umberto Tommasini (Trieste 1896-1980) ens mostren la vessant humana d’un segle de conflictes, de la Gran Guerra al moviment del 68, incloent la seva experiència a la Barcelona revolucionària del 1936. El té la mirada d’un home compromès amb els ideals llibertaris, però sobretot, amb les persones, ja que Tommasini creu fonamentalment en la necessitat de la dignitat del l’ésser humà per damunt de les idees, la qual cosa ens demostrarà en cada un dels episodis de la seva intensa vida.

Segons l’escriptor triestí Claudio Magris, el protagonista té una “veu extraordinària” i el llibre és “un llibre èpic. Un llibre que, a més de documentar-te, et fa palpar l’experiència concreta de la vida en aquest gran moment històric i en aquesta situació terrible; et fa sentir la dialèctica històrica sense caure en cap ideologia estèril. L’anarquista de Trieste té una notable capacitat per narrar, per fer viure les coses; per fer-te veure aquella Barcelona, aquella gent, per captar-les amb un sol traç."

dimecres, 9 de novembre del 2011

"Fragmentos de Etiopía"


Llibres de Matrícula té el plaer de presentar-vos un nou llibre de la col.lecció Arxiu de la Memòria, "Fragmentos de Etiopía". Un relat de la memòria en terres llunyanes; un petit llibre de viatges, d´experiències, per la Etiòpia més profunda; un joc de mirades entre les arrels més ancestrals i la vida guspirejant. L´evocador relat de Blanca Garí, acompanyat per les extraordinàries fotografies d´Oliver Hesselmman, ens fa descobrir un món de persones d´ulls mil•lenaris, nens, dones, homes de vides senzilles, amb la mirada humil, íntima, de qui viatja per a aprendre, per a créixer, per a conviure.
(Edició en castellà.)

dijous, 27 d’octubre del 2011

"Milites Christi" a Montblanc


Finalment aquest dissabte l'ordre dels Templers va visitar de nou la Conca de Barberà. Al Museu Arxiu de Montblanc, i dinamitzat per la llibreria Requesens, es va poder gaudir de la presentació del llibre "Milites Christi. Història i llegendes dels templers" de Marcel Poblet Romeu a Montblanc. A l'acte hi van assitir l'autor i en F.X. Hernàndez Cardona, co-director de l'editorial.
Una presentació que creiem doblement significativa, per l'origen del l'autor, fill de Barberà de la Conca, i per l'herència templera de la comarca; l'autor a aquest respecte cita de manera detallada el castell de Barberà, la casa del Temple de Barberà, que presenta com a exemple de comanda catalana.
Un llibre magníficament documentat i minuciosament redactat, una obra capdal per a entendre el fenomen de l'ordre dels templers a casa nostra i arreu.

dimecres, 7 de setembre del 2011

L'11 de setembre de 1714 a la col.lecció Camp de Mart

La Guerra de Successió, i el seu tràgic desenllaç va comportar pel poble català la pèrdua de les seves llibertats i dels seus drets llegítims com a nació independent. Catalunya enguany forma part d'Espanya per dret de conquesta, fet que ens és recordat reiteradament en noves lleis i mocions que venen a retallar les aspiracions llegítimes d'un poble amb identitat pròpia. No obstant, aquest episodi capdal de la història catalana encara resta desconegut per a molts, atès a que no hi ha gaire obres que intentin explicar-lo des d'un punt de vista militar i polític.
Els tres volums de la col.lecció Camp de Mart de Llibres de Matrícula, del grup de recerca DIDPATRI de la UB, coordinats per en Xavier Rubio i en Francesc Xavier Hernàndez Cardona, volen omplir el buit editorial existent a Catalunya en la publicació de treballs i recerques referides a l'arqueologia del conflicte.
Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya és una reconstrucció de la campanya de 1710 basada en una recerca multidisciplinar, tot aplicant noves metodologies comper exemple l'anàlisi del terreny mitjançant GIS, simulacions a partir de teoria de jocs i l'arqueologia dels camps de batalla.
Talamanca 1714. Arqueologia d'una batalla presenta una recerca arqueològica de la batalla de Talamanca utilitzant tecnologia avançada de prospecció geofísica, amb combinació de sistemes d'informació geogràfica GIS, per a validar bona part de les descripcions aportades per les fonts textuals.
Finalment, God save Catalonia. La intervenció anglesa a Catalunya durant la Guerra de Successió, dona una visió global de la massiva intervenció anglesa al conflicte per mitjà de l'estudi de l'exèrcit, les seves finances, les batalles i els setges en què va participar.

Els podreu trobar al stand de Grup del Llibre a la Mostra d'entitats dels Països Catalans 2011 del proper 11 de setembre, com també a les llibreries de la nostra xarxa, i a la nostra pàgina web

dilluns, 11 de juliol del 2011

"Les meves tres Espanyes", de Zakhar Isaàkovitch Plàvskin 1er capítol.

Ara ja fa poc més d'un mes que Llibres de Matrícula iniciava la transcripció via twitter del llibre "Les meves tres Espanyes", de Zakhar Isaàkovitch Plàvskin. Ja portem 50 tweets, però encara no estem ni a la meitat del primer capítol. Hem assistit a la destrucció de les imatges i les formes literàries, a la pèrdua del sentit. Potser les noves i revolucionàries tecnologies de la comunicació es suposen un preu molt alt: la destrucció de la llengua.
Avui Llibres de Matrícula us fa arribar el primer capítol de "Les meves tres Espanyes", per a que pugueu gaudir-ne la lectura. I és que res no pot substituir el paler senzill de deixar-se endur per les paraules d'un llibre.... i aquest particularment ens té molt a aportar. Vosaltres jutjareu.


MEMÒRIA GENÈTICA
O ALGUNA ALTRA COSA
(A MANERA DE PREÀMBUL )

Quan encara era molt jovenet, el meu company de curs i amic Volódia Xor, que es convertiria més tard en un traductor conegut, em va dedicar uns versos, basats en un epigrama de Kozmà Prutkov

No va pas néixer espanyol,
només jueu,
mes tant de dies com de nits
somia el Pirineu.
Ell, doneu-li Sevilla,
i una guitarra,
una Sònia-Inesilla
i castanyoles... i aire!.1

Efectivament, l’afecció a Espanya em ve com qui diu de la infantesa. No sé recordar com va començar. Potser amb la lectura de l’edició infantil del Quixot, on em vaig trobar per primera vegada amb el llunyà i desconegut país dels Pirineus? Potser contribuïen a mantenir el meu interès les converses dels grans, que comentaven en presència meva les batalles polítiques d’Espanya. Aquelles converses excitaven sens dubte la meva imaginació. Però n’hi ha prou amb això per explicar l’atracció tan especial que jo sentia per Espanya? Fa just molt poc, ja aquí, a l’emigració, vaig recordar un episodi de la meva primera infantesa, que potser pot afegir llum a la meva “hispanofília” infantil.
Jo tenia tan sols 8 anys quan de sobte em vaig interessar pels meus orígens i li vaig preguntar al meu pare:
-Tu m’has dit que el meu avi havia estat un mestre hebreu. I el teu, d’avi, qui era?
Em va respondre que el seu avi havia mort abans de néixer ell i que sobre això era millor que li preguntés al meu, d’avi, que vivia a Moscou.

L’estiu d’aquell mateix any, en arribar a Moscou per passar una temporada amb els parents, com qui diu a l’estació mateix, vaig fer a l’avi la pregunta en qüestió. Em va parlar del seu pare, que era un sastre de poble, i afegí que la seva família vivia a Polònia, i que els nostres avantpassats més llunyans semblava que venien de Bulgària i parlaven no pas en yidish, com altres jueus europeus, sinó en alguna altra llengua, que retirava al llatí.

Aleshores no li vaig donar importància a l’episodi i el vaig oblidar durant molt de temps. Però ara, en recordar les meves indagacions infantils sobre la nostra genealogia, m’he adonat, de sobte, que, si hem de creure la llegenda familiar, la nostra família, pel que deia l’avi, no era pas askenazi, com la majoria de compatriotes europeus, sinó que venia dels sefardites que vivien antigament a Espanya i parlaven en “ladino”, és a dir en romànic antic, i que després de l’expulsió d’Espanya el 1492 es van escampar pel món, establint-se sobretot als Balcans i al Pròxim Orient.

Quan vaig explicar a un doctor en ciències mèdiques conegut meu aquesta llegenda, prou versemblant, l’home va exclamar:
-Avui estaríem temptats de dir que era la seva memòria genètica la que alimentava el seu antic amor per Espanya.
No ho sé, no ho sé... I per tant deixo oberta la qüestió de l’origen (o els orígens) d’aquest meu amor. Sigui com sigui, va marcar tota la meva vida.

Ja en el darrer curs de l’escola vaig decidir dedicar-me a estudiar la cultura espanyola en horari extraescolar. Però resulta que no era tan senzill com això. L’única institució d’espanyol que existia a l’època a Leningrad era a l’Institut de l’Inturist, que formava guies turístics, i això no m’interessava gens. I el 1935 vaig matricular-me a la secció francesa de la facultat de literatura de l’Institut de Filosofia, Literatura, Lingüística i Història de Leningrad (LIFLI). Feia uns anys que s’havia independitzat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat, i el 1937 va tornar a pertànyer a la Universitat. En la secció que jo havia escollit, l’espanyol s’estudiava com a segona llengua romànica en els cursos superiors.

En aquella època jo llegia força sobre Espanya, i en els diaris buscava abans que res les notícies sobre els esdeveniments d’enllà dels Pirineus. Espanya patia aleshores el “bienni negre”, després de la repressió brutal de la revolta dels miners asturians i l’arribada al poder dels partits reaccionaris. Només la tardor de 1935 van aparèixer notícies esperançadores sobre la unió de les forces democràtiques –el Front Popular-, i després sobre la victòria d’aquest bloc en les eleccions a corts el febrer de 1936 i la formació d’un govern del Front Popular. Sobre el que va passar després a Espanya val la pena parlar-ne amb una mica de detall, perquè el destí va voler que jo prengués certa part en els esdeveniments en qüestió. I per a la generació actual de lectors es tracta de fets tan antics...
Els partits del Front Popular van topar immediatament amb greus dificultats. Perquè l’Espanya de l’època era un dels estats més endarrerits d’Europa, econòmicament parlant. Gairebé no hi havia empreses grans, i els treballadors no coneixien ni els drets i llibertats més elementals. Quant al camp, encara s’hi conservaven les relacions semifeudals entre els terratinents latifundistes i la massa de pagesos, en la gran majoria sense terra pròpia, obligats a arrendar-la als senyors en condicions quasi d’esclavatge o bé a treballar per a ells.

Però fins i tot les reformes ben moderades que el govern del Front Popular tenia la intenció d’introduir van provocar una reacció violenta per part de les forces reaccionàries. La confrontació política derivava cada vegada més sovint en encontres armats. El 18 de juliol, en el Marroc espanyol i en una sèrie de ciutats de la metròpoli, es produí una revolta militar, encapçalada per qui era aleshores el general més jove d’Espanya, Francisco Franco. I quan la revolta va ser sufocada a totes les ciutats, Franco es dirigí a l’Alemanya de Hitler en cerca d’ajuda. L’exèrcit colonial del Marroc i la Legió Estrangera van ser embarcats a l’Àfrica en vaixells alemanys i transportats al continent. La revolta militar derivà en una guerra civil que durà 32 mesos, entre els franquistes (els partidaris de Franco) i els republicans (els partidaris del govern del Front Popular). La guerra espanyola de 1936-1939 continua encara ara provocant grans discussions. Jo no sóc historiador ni sociòleg i per tant no em puc immiscir en els debats dels especialistes. Però com a participant en alguns dels esdeveniments que van tenir lloc, recordo amb molta vivesa tot el que aleshores vaig veure i experimentar, i valoro especialment aquella visió juvenil de la realitat que m’envoltava.
És clar que aquesta visió subjectiva meva de la guerra d’Espanya pot desagradar a algú. No excloc que alguns dels esdeveniments de què vaig ser testimoni hagin agafat, en la meva visió romàntica, unes proporcions que no els corresponen, mentre que d’altres, dignes de major atenció, ni tan sols me’n vaig adonar. Què hi farem: jo escric unes memòries, i les memòries tenen sempre inevitablement un caràcter subjectiu. Això afecta totes les parts del llibre. En la segona, parlo del meu difícil camí com a hispanista. No va ser un camí de roses per a ningú. La ciència soviètica, especialment en les branques d’humanitats, es contraposava de manera radical a la ciència estrangera. El meu aïllament en el terreny professional s’agreujava encara més pel fet que durant gairebé mig segle no vaig tenir dret a sortir del país, no únicament a causa dels meus orígens jueus, sinó també per la rebequeria mostrada en una ocasió amb els representants del poder.

Finalment, la darrera part del llibre, que abasta els anys del canvi polític, va dedicada a les meves noves trobades directes amb Espanya i a les relacions que vaig establir amb els meus coŀlegues estrangers els 15 darrers anys del segle XX. Està clar que el llibre no esgota tots els aspectes de la meva ja llarga vida. De la meva participació en la Segona Guerra Mundial espero parlar-ne a part. És per això que el subtítol es diu “Notes subjectives i fragments de records”.

dimarts, 28 de juny del 2011

"EL POUM. 75 anys d'història", al N6 de la revista EBRE 38


Avui s'inaugura la exposició "El POUM, 75 anys d' història" al Museu de Història de Catalunya, que es podrà visitar fins al 28 de setembre.
En el número 6 de la Revista Ebre 38 , revista internacional de la Guerra Civil, Llibres dee Matrícula ha volgut també fer ressò d'aquesta efemèride, llençant un especial monogràfic sobre el POUM, coordinat per en Pelai Pagès i VBlach i na Mª del Carmen Rojo Ariza.

"El 29 de setembre de 1935 es va constituir a Barcelona el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), una organització comunista independent, liderada per dos homes d’un reconegut prestigi en el camp del moviment obrer, com eren Joaquim Maurín i Andreu Nin. El nou partit havia de passar, però, per circumstàncies tràgiques durant la guerra civil, ja que, després dels fets de maig de 1937, esdevinguts a Barcelona, fou sotmès a una àrdua repressió per part del govern republicà i Andreu Nin, el seu màxim dirigent aleshores -Maurín havia estat empresonat des de l’inici de la guerra en el bàndol franquista- fou assassinat. La campanya que va portar a terme l’estalinisme contra el partit -el PCE a nivell espanyol i a Catalunya el PSUC-, presentant-lo com a una organització “trotskista” venuda al feixisme internacional, va contribuir a generar una aureola a l’entorn d’un partit que, a partir d’ara, havia de viure una doble clandestinitat: primer des de juny de 1937, encara en plena guerra, i després de 1939 durant la llarga etapa franquista. "
Pelai Pagès i Blach, editorial.

El monogràfic inclou, articles d'Andrew Durgan, Pelai Pagès i Blanch, Reiner Tosstorf, Isabella Lorusso i Daniel Cortijo Astudillo.
En el mateix número hi podeu trobar una secció de "Cultura, patrimoni i didàctic"a en la qual destaca el polèmic article de Paul Preston "Les matances de Paracuellos" i una secció de Miscelània.

dimecres, 18 de maig del 2011

"Les meves tres Espanyes", la de la guerra civil de la meva joventud, la de la meva professió, la de la retrobada.

Ahir a la UB Llibres de Matrícula va presentar el llibre "Les meves tres Espanyes. Memòries d'un brigadista soviètic a la Guerra Civil espanyola" de l'hispanista Zakhar Issaàkovitx Plavskin, Professor a la Universitat de Peterburg, i antic brigadista a la Guerra Civil espanyola. En Pelai Pagès i Blanch ens va fer un recorregut molt enriquidor per l'escenari del llibre, pels fets d'aquell conflicte que no només van ser determinants per la història dels grans relats, però sobretot per cada una de les persones que hi van prendre part, alguns malauradament deixant-hi la pell. El llibre de Plavskin és el relat d'una petita història de vida, una aventura personal que el va de marcar per sempre. La traductora Helena Vidal i la col.lega de'n Plavskin la Professora Elena Zernova van complementar la presentació donant unes pinzellades de la personalitat de l'autor i dels principals fets de la seva vida, oferint-nos un retrat d'una gran humanitat d'aquell home enamorat d'Espanya - segons ell degut a la seva memòria genètica, doncs es descobreix d'ascendència sefardita - d'aquell gran lingüísta que ens parla de les seves tres Espanyes, la de la guerra civil, la de la seva professió i la de la retrobada final; d'aquell Professor que és recordat en el seu epitafi com a "Fidel amic dels seus deixebles", i que no només es va bolcar a l'estudi de la lliterartura espanyola, sino que també va promoure i difondre les lliteratures plurinacionals espanyoles -catalana, basca i gallega - en l'àmbit de la cultura russa.

dijous, 12 de maig del 2011

"Les meves tres Espanyes" en "x tweets"......

Avui a Llibres de Matrícula comencem un projecte que volem compartir amb vosaltres. El llibre està en crisi, el llenguatge literari està en perill d'extinció davant de les noves tecnologies. Però, podem comunicar el mateix amb els medis actuals? Què serà de les figures retòriques, de les descripcions, de les inflexions, les ironies...... de la bellesa de la paraula escrita?
Davant de l'avenç imparable de les plataformes digitals, volem esbrinar si tota la riquesa enmagatzemada en un llibre pot expressar-se en aquests nous llenguatges. Quants tweets calen per a redactar un llibre sencer?
Llibres de Matrícula inaugura avui a l'experiment de publicar un llibre a través de twitter. Us oferirem el primer Capítol de Les meves tres Espanyes. Memòries d'un brigadista soviètic a la Guerra Civil espanyola, de Zakhar Issaàkovitx Plavskin. Dia rera dia, us ofrirem bocs de 140 caràcters, precedits per #plavskin i un número d'ordre. I no patiu, pels que no teniu un compte a Twitter els post aniran sortin a facebook diàriament.
Bé, embarquem de la pàgina 23 a la pàgina 27.... bon viatge!!!!

dilluns, 9 de maig del 2011

Presentació del llibre"Les meves tres Espanyes" de Zakhar Plavskin.


Llibres de Matrícula es complau en anunciar-vos la presentació del llibre "Les meves tres Espanyes. Memòries d'un brigadista soviètic a la Guerra Civil espanyola", un document inèdit, de gran valor històric i humà, del Professor Zakhar Issaàkovitx Plavskin, de la Universitat de Peterburg.
L'acte tindrà lloc a la Sala Gran de la 4ª planta de la Facultat de Geografia i Història de la UB,
c/ Montalegre 6 Barcelona
La presentació anirà a càrrec del Dr. Pelai Pagès i Blanch, de la UB, d’Helena Vidal, traductora i professora de la UB, i d’Elena Zernova, professora a la Universitat de Peterburg.
Us hi esperem!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

El vostre llibre de Sant Jordi 2011

Aquest any Sant Jordi cau en unes dates una mica complicades. Qui sap per on estarem tots - autors, coordinadors, lectors...- els llibreters, ho sabem: al peu de canó. A ells cal agrair la feinada que possibilita que un any més, malgrat les vacances de Setmana Santa i les incerteses que generen, la nostra festa sigui possible... potser la més boniques de les festes, la festa de l'amor: com t'estimo et regalo una flor, un llibre.... se us acut un regal millor? I no discriminem: als homes també els hi encanten les roses, i a les dones també els hi encanten els llibres!!!!
Per aquestes dates Llibres de Matricula us vol agrair molt particularment el vostre suport, i us vol fer un regal: el nostre primer llibre, ja esgotat:
Memòries de Guerra. Calafell 1936-1939, de Miquel Montoliu i Joan Santacana, publicat l'any 1998. El trobareu al nostre espai d'issu, llest per a descarregar o consultar.
Esperem que sigui del vostre interès.