Ahir, al reportatge de "Sense Ficció" de TV· Torneu-me el meu fill vam veure un exemple més de la violació dels drets de la infància i de la maternitat... i en èpoques tant recents que ens donen calfreds....
Com diuen Alay i Poblet en el "Pobres nenes, dones pobres. Una història en femení de les cases de Maternitat i de caritat de Barcelona"
"Sembla com si cada moment necessités d’algun segment de la població sobre qui descarregar tota la hipocresia i la vergonya coŀlectives, com si només ens poguéssim salvar si no el miréssim. Comprendre el passat, però, ens permet recuperar la mirada. Perquè quin sentit té furgar en el nostre passat si no és per extreure’n alguna lliçó útil, que ens permeti observar millor, treure de la invisibilitat l’altre, arrossegar cap a la part iŀluminada allò que restava en penombra?"
Fins quan durarà l'abús als més dèbils, nadons, nens, mares solteres, immigrants il.legals....... Cal recuperar la nostra memòria, per vergonyosa que sigui. Quan la situació ja no té solució, l'únic consol de les víctimes és que el seu abús sigui reconegut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada