"Un noi al Front"

LLibres de Matrícula presenta un nou volum de la col.lecció de Microhistòria ,
un llibre de memòries de guerra escrit per en Miquel Morera i Darbra que es va incorporar a la columna Macià Companys (posteriorment 30a divisió de l’Exèrcit Popular), juntament amb el seu pare, quan tenia 16 anys d’edat. Va lluitar en el Front d’Aragó i posteriorment en els Fronts del Sud. En acabar la guerra, va ser reclòs en el camp de concentració de la Vall d’Hebron. Aquestes memòries expliquen els més diversos aspectes de la vida quotidiana al front vistos per un noi jove que es va abocar a la defensa de la democràcia i de Catalunya, i són un testimoni colpidor del període comprès entre el 1936 i el 1945 de la nostra història.

El volum inclou il·lustracions i documentació vària, com els mapes d’operacions diverses, la transcripció de la documentació de l’ “Archivo General Militar de Guadalajara” i la “Llista de la lleva del 41 dels sectors de Sarrià Sant Gervasi i Les Corts”.

L'autor:

Miquel Morera i Darbra, fill de l’artesà metalúrgic LLuís Morera i Argullol - responsable del disseny, la creació i col.locació de creacions metàliques per l’Exposició universal del 1929 - és actualment Delegat de Premsa i Propaganda de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva Biberó-41.

En començar la guerra, va acompanyar el seu pare al font, cridat a ocupar-se de l’armeria a Terol. Després de tres anys de recórrer diferents fronts, en rendir-se l’exèrcit republicà va retornar a Barcelona, ciutat en la que fou arrestat com a presoner de guerra. Va ser reclòs a la Model i a diversos camps de concentració, retrobant finalment la llibertat el gener del 1940.

L’any 1942 va reprendre l’ofici del seu pare, transformant l’ofici artesà en producció indústrial. La memòria de la guerra l’acompanyarà tota la vida, impulsant-lo a prendre part activa en l’associació de supervivents de la lleva del Biberó-41. Molts anys després del final del conflicte, l’autor es decideix a tornar a la cerca del passat i a recollir els seus records de la guerra en el llibre “Un noi al front. Una joventut trencada 1936-1945”.

Talamanca 1714. Arqueologia d'una batalla

La guerra de Successió espanyola va tenir el seu epíleg en la campanya catalana del 1713-1714. En aquest període els catalans van desenvolupar un doble revolució política i militar que va donar l’escac a Felip V. Les forces espanyoles van haver de rebre el suport massiu de Lluís XIV per tal de doblegar els catalans. Barcelona va resistir fins el setembre de 1714. A l’exterior l’exèrcit català comandat pel marquès del Poal va mantenir però una activitat frenètica. El 13 d’agost de 1714 a Talamanca les forces del marquès del Poal van lliurar una dura batalla contra les columnes borbòniques. Va ser la darrera victòria en una batalla campal de l’exèrcit català. Tot seguit Poal va intentar ajudar Barcelona, però la delicada situació militar de la ciutat ja havia arribat a un punt de no retorn.

A partir de la descripció de la batalla que el marquès de Poal va fer en una carta enviada als consellers de Barcelona, s’ha procedit a un estudi històric i arqueològic del combat. El grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, SGR 2009-245) que treballa en arqueologia del conflicte i museïtzació de camps de batalla, va procedir, durant l’any 2008 a estudiar, prospectar i excavar el camp de batalla de Talamanca, amb l’objectiu de comprovar la descripció que n’havia fet el marquès de Poal, dels combats. Utilitzant tecnologia avançada de prospecció geofísica, amb combinació de sistemes d’informació geogràfica GIS, aquesta singular recerca, resumida i explicada en el llibre que teniu a les mans, va contribuir a localitzar l’escenari de la batalla i validar bona part de les descripcions aportades per les fonts textuals. DIDPATRI. Didàctica del Patrimoni Museografia comprensiva i noves teconolgies. Els investigadors del grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009-245) compten amb una dilatada experiència quant a investigació en història militar, arqueologia del conflicte i musealització d’espais polioercètics. Entre les excavacions de camps de batalla més rellevants, coordinades o participades pel grup cal destacar el camp de batalla d’Almenar (1711); el camp de batalla de Cardedeu (1808); Oravais, Finlandia (1808). El grup també ha participat en la prospecció i excavació de camps d’aviació de la república espanyola: el Monjos, Cardedeu i Santa Oliva. Pel que fa a les musealitzacions més rellevants dissenyades o dirigides pel grup cal assenyalar: les muralles andalusines i renaixentistes de Dalt Vila d’Eivissa, la fortificació de la ciutadella ibèrica de Calafell, les muralles renaixentistes de Ceuta, les estacions didàctiques de les muralles renaixentistes de Melilla, les estacions didàctiques del camp d’aviació de la Garriga, el projecte de museïtzació del castell de Tarifa i la ruta dels castros a Salamanca.

El baró de Cervelló retorna a casa seva!

El proper dia 23 d'octubre a les 19h, les restes del Baró seran retornades a l'església de Sant Vicenç dels Horts amb una guàrdia d'honor dels Miquelets de Catalunya que procediran a disparar les salves d'ordenança usuals en els protocols del s. XVIII.

Tot seguit, en el mateix lloc, es procedirà a la presentació del llibre.

Clergues i pecats a la baixa edat mitjana

Matrimonis clandestins, adulteris, conjurs i metzines, incest, cases de joc, prostíbuls... aquests eren pecats dels vendrellencs al s. XIV. Costums i hàbits que omplien la vida social de la baixa edat mitjana i que queden recollits en la documentació redactada pels bisbes en les seves visites periòdiques a les parròquies.

L’estudi que presentem és una anàlisi de microhistòria, una aproximació a la societat de dues poblacions penedesenques – El Vendrell i Sant Vicenç de Calders- a la baixa edat mitjana a partir d’una font que, amb la voluntat d’establir l’ordre cristià als parroquians i al clergat, posa al descobert l’excepció i els costums més arrelats entre la població.

En aquest llibre es posa de manifest com el comportament humà té unes constants inherents que es mantenen al llarg del temps. Les necessitats d’homes i dones de qualsevol època son essencialment les mateixes; el que canvia és la manera com cadascuna de les societats les interpreta i les regula.



L'AUTORA: Núria Canyelles Vilar és historiadora i arxivera. Llicenciada amb grau en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i Màster en Arxivística per la URV de Tarragona, va gaudir d'una beca Erasmus a la Universitat de Toulouse-Le Mirail per a fer recerca. Actualment dirigeix l’Arxiu Municipal de Torredembarra i realitza tasques d’assessorament, de difusió i de didàctica en ambdós àmbits professionals. Ha participat en diversos congressos i jornades tant d’història medieval com d’arxivística. Ha col•laborat en vàries publicacions, entre les darreres, el capítol corresponent a la història medieval del llibre Història del Vendrell. Amb el present treball va obtenir el Premi Raimon de Penyafort del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès.

Un noble català a la guerra de Successió

L’estudi del comportament de la noblesa catalana a l’entorn de la guerra de Successió encara és una tasca pendent. Sabem moltes coses dels caps més rellevants del braç militar, però desconeixem les estratègies de la petita i mitjana noblesa per sobreviure al conflicte.

Aquest treball pretén mostrar la història d’un d’aquests nobles, el baró de Cervelló. No es tracta, certament, d’un personatge destacat en el conflicte; és més aviat un noble que segurament no sabia massa bé quin bàndol triar; les circumstàncies el van acostar al camp austriacista, hom sospita que sense massa conviccions, però la mort el va alliberar de veure el resultat de l’elecció.

L’exhumació de la tomba del baró ha permès una aproximació a la història d’aquesta noblesa desconeguda. A partir de les seves restes, l’equip del Taller de Projectes de la Universitat de Barcelona, amb l’ajuda de l’il·lustrador Francesc Riart i l’antropòloga Marta Pujol, ha intentat recrear el personatge i les circumstàncies socials i històriques del seu entorn en un moment que fou cabdal per Catalunya. L’atzar ha fet que aquest estudi es dugués a terme al bell mig de la commemoració de la guerra de Successió.

ELS AUTORS: El Joan Santacana i la Nayra Llonch són membres de DIDPATRI, grup de recerca consolidat de la UB, des d’on treballen per la didàctica i difusió del patrimoni. Els seus esforços de divulgació i interpretació del patrimoni cultural s’articulen sobretot a través de l’assessorament en la creació de museus, de la docència i de la publicació d’obres de difusió del patrimoni i la història. Entre els seus treballs més recents es troben Museo local: la cenicienta de la cultura i la publicació d’HERMES. Revista de museología (totes dues d’Edicions TREA, Gijón) i Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització (Rafael Dalmau, Editor), aquest darrer títol obra de Joan Santacana i Josep Bosch.

La Marta Pujol és arqueòloga, especialitzada en paleoantropologia i ha treballat al laboratori de paleoantropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa al Museu d’Arqueologia de Catalunya en tasques de didàctica i difusió i està molt vinculada als projectes de recerca del Laboratori de Paleoantropologia del mateix museu.

Ara també...a la revista LLETRES!

Des del mes passat estem presents a "Lletres. Revista de llibres i cultura dels Països Catalans" i per això a partir d'ara, a més de les llibreris habituals, també podreu comprar els nostres llibres a través de la seva pàgina web.

http://www.grupdelllibre.cat/


Poc a poc anem ampliant la nostra xarxa de distribució!

Anem a la Biblioteca de Catalunya!

L'autora del llibre "Biblioteques en temps de guerra, està fent una tasca de difusió admirable. Després de 3 mesos de presentacions per a tota la xarxa de Biblioteques Públiques, ara arriba el torn a Barcelona. I quin millor lloc per presentar-ho que la Biblioteca de Catalunya?

A la presentació hi intervindran Pere Gabriel, Joan Santacana i Montserrat Comas

dimarts 3 de febrer
2/4 de 20h
Biblioteca de Catalunya
(Carrer de l'Hospital 56, Barcelona)

Podeu seguir la notícia de diverses presentacions als enllaços següents:

RTV de Vilafranca:
http://www.rtvvilafranca.com/noticies-rtvvilafranca/cultura/18587-la-historiadora-montserrat-comas-ha-presentat-a-vilafranca-el-llibre-biblioteques-en-temps-de-guerra.html

VILAWEB-EL PUNT
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3181621

Milites Christi. Història i llegendes dels templers

autor: Marcel Poblet

La Cavalleria del Temple és un dels grans ordes religiosomilitars que van néixer al s. XII en el marc de la societat feudal europea i les croades a Terra Santa. L’excel•lència del potencial militar –basat en el domini de la cavalleria pesant- i una forta motivació ideològica – que avui qualificaríem de fanatisme religiós- van ser les claus de l’èxit en el context d’una societat marcada per les pugnes entre els poders terrenals i espirituals. A Catalunya, l’activitat de l’orde del Temple és significativa pel fet de ser una terra de frontera amb els Estats Musulmans de la Península Ibèrica. Amb tot, l’extraordinària fama que assolí l’orde durant dos segles i sobretot el seu sobtat final han donat peu a multitud de llegendes de caire esotèric i iniciàtic que entre altres coses, s’han vist reflectides en la proliferació de grans best sellers i macroproduccions cinematogràfiques.

Aquest estudi fa una aproximació, sintètica però acurada, a la història del Temple en el context de la societat cristiana medieval. Bo i situant-se des d’una perspectiva catalana va repassant els aspectes més destacats del context on es va desenvolupar el Temple, la seva formació i organització interna –fent esment especial a la comanda catalana de Barberà- la sobtada desaparició i d’alguns dels tòpics dels quals n’esclareix el referent històric del llegendari.

Biblioteques en guerra

autora: Montserrat Comas

Els llibres catalans s’escamparan per totes les cases, per totes les mans, per tots els camins i arribaran als camps atrinxerats i justificaran el fusell dels nostres soldats que defensen el llibre obert! I quan els infeliços esclaus de la incivilització recullin davant la terra recremada del camp de batalla el cadàver d’un dels nostres herois, es quedaran molt sorpresos de trobar-hi dins la motxilla un llibre català. (Anna Murià. Grup Sindical d’Escriptors Catalans - Diada de Sant Jordi. 1937)

Potser ens sorprenguin l’entusiasme i confiança d’aquestes paraules d’Anna Murià adreçades a tots els catalans i catalanes el dia de Sant Jordi en plena Guerra Civil, però ens recorden que al llarg de la història la més temuda de les armes no ha estat el fusell sinó el llibre. Els llibres -metralletes de pensaments i idees- i les biblioteques – els seus grans baluards defensius- han estat sempre objectius militars principals.

En aquesta obra, les biblioteques no son cremades ni bombardejades, però el que passa al seu interior –en tant que santuaris de la cultura- reflexa el moviment de la història i els canvis en la societat. A través d’una documentació tant minuciosa com els diaris de les bibliotecàries, la historiadora i bibliotecària M.Comas, agafa les biblioteques com a objecte d’anàlisi per estudiar el desenvolupament de la Guerra Civil en tres poblacions del Penedès: Sitges, el Vendrell i Vilafranca del Penedès.

autor: Pelai Pagès

pròleg d' Ernest Benito

Després de publicar els articles periodístics d'Andreu Nin en aquesta mateixa editorial, presentem ara els referents a la pedagogia i la literatura, recollits per Pelai Pagès.

Andreu Nin, per la seva trajectòria política i el seu assassinat encara no resolt -és l'únic membre del Govern de la Generalitat en temps de la Guerra Civil que continua desaparegut- continua estan a l'ordre del dia. Per altra banda, la seva obra és prou interessant per ser publicada, tant pel que fa a l'estudi dels moviments de renovació pedagògica de principis de segle, com pel que es refereix als clàssics de la literatura russa.

Molts dels articles de pedagogia i literatura que presentem aquí havien restat inèdits des que van ser publicats per primer cop a principis del s.XX; ara han esdevingut una font magnífica per conèixer de primera mà no només per conèixer la tasca professional d'Andreu Nin, sinó per comprendre una època convulsa, plena de moviments i canvis, doncs l'educació, així com la literatura, son de fet, un reflex de la societat.